Cant I:
El gran viatge de Dante comença als trenta-cinc anys. Un dia es desperta enmig d'un bosc i sense llum en la selva del pecat i de l'error. Va intentar escapar però les besties feroces ho van impedir , la pantera, el lleó i la lloba, tres obstacles gairebé impossibles de superar.
Quan estava a la vall sense sol se lo va aparèixer una figura solemne que va reconèixer molt ràpid, Virgili, a qui considerava el més savi.
Cant III:
Dante baixa al món de les tenebres. Els dos viatgers es troben a la porta de pedra de l'infern. Una vegada passa la porta es troben el preinferm que és destinat a qui no són mereixedors d'infàmia ni d'honor. A Dante li resulten especialment menyspreables. Arriben a la frontera de l'infern on s'acumulen les ànimes condemnades esperant la barca que els passarà a l'altre costat. El poeta cau adormit, abans de trobar-se mariculosament, a l'altra banda.
Cant IV:
El primer cercle que es troba és el de l´abisme. L´entrada es fa per la part superior i es baixa cercle a cercle per arribar al final. Els vintagers troven l´espai o habiten els que no son condemnats a cap torment, perquè no són personalment culpables.
Dante recorda un grup de poetes clàssics, li farao companyia y parlarà amb ells coses que no pot comunicar als lectors. Més tard el castell que hi ha es representa com a sasaviesa, en el que hi auran diversos grups de personatges.
Cant V:
Arribem al segon cercle, el dels luxuriosos, que està dividit en dues parts:
Primera:
El gran viatge de Dante comença als trenta-cinc anys. Un dia es desperta enmig d'un bosc i sense llum en la selva del pecat i de l'error. Va intentar escapar però les besties feroces ho van impedir , la pantera, el lleó i la lloba, tres obstacles gairebé impossibles de superar.
Quan estava a la vall sense sol se lo va aparèixer una figura solemne que va reconèixer molt ràpid, Virgili, a qui considerava el més savi.
Cant II:
El cant segon és la segona part del pròleg de l'obra. Dante fa referència als il·lustres precedents , de visites a l'ultratomba: Eneas (entre herois pagans) que representa el fonament de la futura grandesa de Roma i el sant Pau (entre els cristians) que reforça els fonaments de la fe cristiana. És Beatriu acudiu als llimbs a demanar-li al mestre per a que vinga en auxili de Dante i Virgili. El poeta, doncs, es decidirà a fer un viatge que gaudeix de la més alta protecció i que és un privilegi extraordinari. Però, què seria Dante sense Beatriu?: un més del “rengle vulgar”, covard, incapaç de superar els perills del camí. Beatriu, en tot cas, actua moguda per l'Amor, el que mou el cel i les estrelles.
Cant III:
Dante baixa al món de les tenebres. Els dos viatgers es troben a la porta de pedra de l'infern. Una vegada passa la porta es troben el preinferm que és destinat a qui no són mereixedors d'infàmia ni d'honor. A Dante li resulten especialment menyspreables. Arriben a la frontera de l'infern on s'acumulen les ànimes condemnades esperant la barca que els passarà a l'altre costat. El poeta cau adormit, abans de trobar-se mariculosament, a l'altra banda.
Cant IV:
El primer cercle que es troba és el de l´abisme. L´entrada es fa per la part superior i es baixa cercle a cercle per arribar al final. Els vintagers troven l´espai o habiten els que no son condemnats a cap torment, perquè no són personalment culpables.
Dante recorda un grup de poetes clàssics, li farao companyia y parlarà amb ells coses que no pot comunicar als lectors. Més tard el castell que hi ha es representa com a sasaviesa, en el que hi auran diversos grups de personatges.
Cant V:
Arribem al segon cercle, el dels luxuriosos, que està dividit en dues parts:
Primera:
Comentarios
Publicar un comentario