L’obra de Cervantes i en especial el seu llibre capital, el Quixot, és fonamental en el desenvolupament de la novel·la europea per una sèrie de raons:
1. Amplitud de l’obra narrativa
1. Amplitud de l’obra narrativa
- La Galeta (1585).
- Novelas ejemplares (1613).
- El ingenioso hidalgo don Quijote de la Mancha (1605-1615).
- Los trabajos de Persiles y Segismunda (1617).
2. Construcció de personatges:
- Gentilhome manxec, confon la realitat amb la ficció ivol imitar als seus herois. Don Quixot, considerat el símbol de l’home idealista, lluita per imposar la seua veritat contra el món.
- Don Quixot és llançat a contrastar el seu món interior amb la realitat del seu temps, i sempre n’ix malparat, burlat o agredit pels seus contemporanis.
3.El recurs del viatge
L’acció principal està constituïda per tres viatges o eixides que realitza don Quixot.
L’acció principal està constituïda per tres viatges o eixides que realitza don Quixot.
- La primera part (1605) conta les dues primeres eixides per terres de la Manxa i Andalusia, el La segona part (1615) narra el pelegrinatge per terres d’Aragó i Catalunya fins a Barcelona i el retorn a la Manxa.
- En la segona eixida se succeeixen històries protagonitzades per altres personatges.
- Aquestes històries, no guarden relació amb la principal, però permeten la combinació de gèneres narratius sense perdre la coherència narrativa. Així el Quixot convina diferents estils.
- Amb aquestos dos personatges, es mostra la diversitat que hi ha en la humanitat, ja que mostren dues maneres distintes de pensar, parlar i veure el món.
- Amb el temps, cadascun influeix l'altre i contagien el seu punts de vista.
- Sancho Panza representa el sentit pràctic de la vida, la visió realista i materialista de les coses.
5. Joc de màscares narratives.
A través de la multiplicitat de narradors, Cervantes aposta per la llibertat.
- L’historiador aràbic Cide Hamete Benengeli, autor original de la història.
- El morisc mentider, traductor de l’àrab a l’espanyol.
- Cervantes, que va encarregar la traducció després de trobar el manuscrit aràbic a Toledo.
- El desconegut autor d’El curioso impertinente; el captiu d’Alger, Cardenio o el morisc Ricote.
Metaliteratura (llibre sobre llibres i sobre literatura).
6.Novel·la polifònica, totalitzadora i moderna.
La varietat de registres expressius comprèn la retòrica barroca, el llenguatge popular, el discurs arcaïtzant, la reflexió metaliterària o el domini del llenguatge poètic.
7.Cervantes influeix en la narrativa europea del segle XVIII en aspectes com la individualitat dels personatges, la paròdia dels gèneres o l’humor irònic.
7.Cervantes influeix en la narrativa europea del segle XVIII en aspectes com la individualitat dels personatges, la paròdia dels gèneres o l’humor irònic.
- El Quixot a la literatura es podria exemplificar-se mitjançant la novel·la satírica Fray Gerundio de Campazas, alias Zotes (1758-1768). Durant el segle XVIII hi va haver distints intents fallits de continuar la novel·la original.
- José Cadalso: Cartas Marruecas, assenyala l'importancia del Quixot.
Al segle XVIII l’herència cervantina:
- Henry Fielding: Quixot anglès, ple de tolerància i comprensió, humor i contrastos entre materialisme i idealisme.
- Laurence Sterne: imita en la construcció paròdica de formes narratives, en les seues fonts fictícies, en l’humor i en les freqüents apel·lacions al lector.
Als segles XIX i XX la influència s’estendrà en autors com ara:
- Benito Pérez Galdós.
- Flaubert.
- Graham Greene.
Comentarios
Publicar un comentario