CERVANTES I ELS ORIGENS DE LA NOVEL·LA MODERNA

L’obra de Cervantes i en especial el seu llibre capital, el Quixot, és fonamental en el desenvolupament de la novel·la europea per una sèrie de raons:

1. Amplitud de l’obra narrativa

• La Galeta (1585).
• Novelas ejemplares (1613).
• El ingenioso hidalgo don Quijote de la Mancha (1605-1615).
• Los trabajos de Persiles y Segismunda (1617).

2. Construcció de personatges:

• Gentilhome manxec, confon la realitat amb la ficció ivol imitar als seus herois. Don Quixot, considerat el símbol de l’home idealista, lluita per imposar la seua veritat contra el món.
• Don Quixot és llançat a contrastar el seu món interior amb la realitat del seu temps, i sempre n’ix malparat, burlat o agredit pels seus contemporanis.

3.El recurs del viatge
L’acció principal està constituïda per tres viatges o eixides que realitza don Quixot.

• La primera part (1605) conta les dues primeres eixides per terres de la Manxa i Andalusia,  el La segona part (1615) narra el pelegrinatge per terres d’Aragó i Catalunya fins a Barcelona i el retorn a la Manxa.
• En la segona eixida se succeeixen històries protagonitzades per altres personatges.
• Aquestes històries, no guarden relació amb la principal, però permeten la combinació de gèneres narratius sense perdre la coherència narrativa. Així el Quixot convina diferents estils.

4.El seu acompanyant: Sancho mogut en un principi pel desig de riqueses i poder.

• Amb aquestos dos personatges, es mostra la diversitat que hi ha en la humanitat, ja que mostren dues maneres distintes de pensar, parlar i veure el món.
• Amb el temps, cadascun influeix l'altre  i contagien el seu punts de vista.
• Sancho Panza representa el sentit pràctic de la vida, la visió realista i materialista de les coses.

5. Joc de màscares narratives.

A través de la multiplicitat de narradors, Cervantes aposta per la llibertat.

• L’historiador aràbic Cide Hamete Benengeli, autor original de la història.
• El morisc mentider, traductor de l’àrab a l’espanyol.
• Cervantes, que va encarregar la traducció després de trobar el manuscrit aràbic a Toledo.
• El desconegut autor d’El curioso impertinente; el captiu d’Alger, Cardenio o el morisc Ricote.

Metaliteratura (llibre sobre llibres i sobre literatura).

6.Novel·la polifònica, totalitzadora i moderna.

La varietat de registres expressius comprèn la retòrica barroca, el llenguatge popular, el discurs arcaïtzant, la reflexió metaliterària o el domini del llenguatge poètic.

7.Cervantes influeix en la narrativa europea del segle XVIII en aspectes com la individualitat dels personatges, la paròdia dels gèneres o l’humor irònic.

• El Quixot a la literatura es podria exemplificar-se mitjançant la novel·la satírica Fray Gerundio de Campazas, alias Zotes (1758-1768). Durant el segle XVIII hi va haver distints intents fallits de continuar la novel·la original.
• José Cadalso: Cartas Marruecas, assenyala l'importancia del Quixot.

Al segle XVIII l’herència cervantina:

• Henry Fielding: Quixot anglès, ple de tolerància i comprensió, humor i contrastos entre materialisme i idealisme.
• Laurence Sterne: imita en la construcció paròdica de formes narratives, en les seues fonts fictícies, en l’humor i en les freqüents apel·lacions al lector.

Als segles XIX i XX la influència s’estendrà en autors com ara:

• Benito Pérez Galdós.
• Flaubert.
• Graham Greene.