Ir al contenido principal

FIGRES RETORIQUES

FIGRES RETORIQUES

  • Antítesi: figura consistent a oposar, en una mateixa frase, dos mots, pensaments o expressions de sentit contrari. Diners, de tort fan veritat/ e de jutge fan advocat [Anselm Turmeda].
  • Hendíadis: consisteix en l'expressió d'un concepte únic per mitjà de dos termes coordinats.
  • Paral·lelisme
  • Jocs de paraules
  • Repetició
  • Anadiplosi: figura retòrica consistent en la repetició del mot final d'una proposició o d'un vers al començament del següent.
  • Antístrofa: repetició de mots en un ordre invertit.
  • Concatenació: figura de dicció consistent en la repetició del mot o mots darrers d'una frase al començament de la frase següent.
  • Tautologia: repetició d'un mateix pensament expressat de maneres distintes.
  • Commutació o reversió: inversió dels termes d'una proposició en una altra  que contrasta amb la precedent. Menjar per viure i viure per menjar.




POLONI
                              Això s'ha acabat bé.
Milord, Senyora, si us hagués d'exposar
el que haurien de ser la majestat i el deure,
per què el dia és el dia i la nit és la nit,
i el temps és temps, seria malgastar
nit, dia i temps. Com que la brevetat
és l'ànima del seny, seré molt breu.
El vostre noble fill és boig. I dic
només això, perquè cal estar boig
per definir la veritable bogeria.
Però deixem-ho estar. 

REINA
Al gra, Poloni; menys retòrica. 

POLONI
Senyora, us juro que no faig retòrica.
Que és boig és cert. És cert i és una llàstima.
I és una llàstima que sigui cert. Ximple figura!
Retirem-la, perquè no vull parlar amb retòrica.
Admetem, doncs, que és boig. Ara ens fa falta
trobar la causa que té aquest efecte,
o millor dir: la causa del defecte,
perquè el defectuós efecte ha de tenir una causa.
Deixem-ho així, i aquesta és la deixalla;
considereu això: tinc una filla
―i fins que ja no sigui meva, la tindré―
que, per obediència i deure, m'ha donat
―fixeu-vos-hi― això. Ara escolteu i decidiu: 
          Llegint.
"A l'ídol de la meva ànima, a la celestial i formosa Ofèlia". Ja és una expressió ben lletja i ben desgraciada. "Formosa" és una paraula horrible; però ja ho veureu. Diu així: "en el seu pit excels i blanc, aquesta...", etc. 

REINA
Això li ha donat Hamlet? 

POLONI
Bona senyora, espereu un moment.
No dic res que no hi sigui.

                                      Llegint.

                  "Dubta del foc que pot tenir un estel;
                 dubta que el sol es mogui dalt del cel;
                 dubta de si la veritat té honor;
                 però no dubtis mai del meu amor."

"Ah, estimada Ofèlia, la mètrica no m'escau. No sóc expert en l'art d'escandir els gemecs; però t'estimo per damunt de tot, creu-me. Adéu."
"Teu per sempre més, estimadíssima senyora, mentre aquest mecanisme em faci de suport.
                                                                                                         Hamlet". 
La meua filla, per obediència,
m'ha fet a mans això i també m'ha informat
de totes les sol·licituds del príncep,
i a quin lloc i a quina hora i de quina manera.

REI
Però, com ha acollit el seu amor?

POLONI
Què penseu, vós, de mi?

REI
Que sou un home honrat i molt lleial.

Comentarios

Entradas populares de este blog

Cants

Cant I: El gran viatge de Dante comença als trenta-cinc anys . Un dia es desperta enmig d'un bosc i sense llum en la selva del pecat i de l'error. Va intentar escapar però les besties feroces ho van impedir  , la pantera, el lleó i la lloba, tres obstacles gairebé impossibles de superar. Quan estava a la vall sense sol se lo va aparèixer una figura solemne que va reconèixer molt ràpid, Virgili, a qui considerava el més savi.   Cant II: El cant segon és la segona part del pròleg de l'obra. Dante fa referència als il·lustres precedents , de visites a l'ultratomba:  Eneas (entre herois pagans) que representa el fonament de la futura grandesa de Roma i el sant Pau (entre els cristians) que reforça els fonaments de la fe cristiana.  És Beatriu acudiu als llimbs a demanar-li al mestre per a que vinga en auxili de Dante i Virgili.  El poeta, doncs, es decidirà a fer un viatge que gaudeix de la més alta protecció i que és un privilegi extraordinari. Però, què se...