Ir al contenido principal

TEATRE CLÀSSIC

Les principals modalitats teatrals a l’Europa del sXVI estan representades per un teatre religiós , un teatre popular i un teatre cortesà, va construir una renovació en el teatre medieval, per transformar-lo en obra d’art literària. Va aportar concentració en espai i temps. A Europa es va constituint les dramatúrgies nacionals.
A Espanya i Anglaterra contenen temes y formes que provenen del teatre popular, a Itàlia aportarà la comèdia de l’art i a França les arrels clàssiques i els ambients cortesana són els conductors del nou teatre, el teatre no serà un gènere popular perquè el rei i la cort mantenen el teatre i es luxosa.
Habian tres unitats que utilitzaven les obres:
•Unitat d’acció: tema únic ajustat a la comèdia i a la tragèdia.
•Unitat de lloc: un sol escenari i decorats senzills.
•Unitat de temps: no dura més d’un dia
Es tenia que separar lo tràgic i lo còmic.

Jean-Baptiste Poquelin (Molière) 
Molière va naixer a París l’any 1622, quan tenia vint anys va dedicar la seua vida al teatre. Uns anys després de formarse, actua, dirigeix i comença a escriure. Influència italiana i espanyola en la seva vida. Es pasa quinze anys Recorrent França fins tornar a París i obté el favor reial. Va escriure Les precioses ridícules, en la que anticipa la comèdia de caràcters. Altres obres que omplen aquesta etapa són: L’escola de les donesTartuf , Don Joan, L’avar
Després d’aquesta etapa, Molière  escriu obres com: El burgès gentilhome, El malalt imaginari
Les comèdies de Molière utilitzen l’acció com a mitjà per a fer una pintura dels personatges. El protagonista en les seues obres es sol  oposat al casament de dos joves que al final aquestes aconsegueixen el seu propòsit gràcies als criats. Tenen un propòsit moral que és ridiculitzar i denunciar els vicis y comportaments del seu temps. Aquestes personatges son prototipus universals però el domini de la psicologia i creació de caràcter i aconsegueix que siguin atemporals.
La moral de Molière no te la profunditat d’una aspiració a la perfecció. La seua grandesa consisteix a restar l’escena del ridícul de la societat.

Comentarios

Entradas populares de este blog

Cants

Cant I: El gran viatge de Dante comença als trenta-cinc anys . Un dia es desperta enmig d'un bosc i sense llum en la selva del pecat i de l'error. Va intentar escapar però les besties feroces ho van impedir  , la pantera, el lleó i la lloba, tres obstacles gairebé impossibles de superar. Quan estava a la vall sense sol se lo va aparèixer una figura solemne que va reconèixer molt ràpid, Virgili, a qui considerava el més savi.   Cant II: El cant segon és la segona part del pròleg de l'obra. Dante fa referència als il·lustres precedents , de visites a l'ultratomba:  Eneas (entre herois pagans) que representa el fonament de la futura grandesa de Roma i el sant Pau (entre els cristians) que reforça els fonaments de la fe cristiana.  És Beatriu acudiu als llimbs a demanar-li al mestre per a que vinga en auxili de Dante i Virgili.  El poeta, doncs, es decidirà a fer un viatge que gaudeix de la més alta protecció i que és un privilegi extraordinari. Però, què se...