Ir al contenido principal

La lírica petrarquista en el renaixement i el barroc.

La lírica petrarquista en el renaixement i el barroc

La lírica petrarquista es el corrent poètic que imita l'estil, les estructures de composició, els tòpics i la imatgeria del poeta líric del renaixement Francesco Petrarca. Va ser un poderós corrent d'inspiració lírica que es va difondre per tota Europa amb el renaixement i va succeir com a font d'inspiració en la lírica l'amor cortès dels trobadors provençals. Bàsicament els poetes del petrarquisme es dediquen a cultivar el sonet amorós i a reunir-lo en col·leccions estructurades com a cançoners. Aquesta influencia inclou tant aspectes formals com temàtics.

A Itàlia: Pietro Bifi i Michelangelo Buonarroti.
A Portugal: Luís de Camoes i Sá de Miranda.
A Espanya: el van introduir Garcilaso de la Vega i Joan Boscà, i el van seguir Gutierre de Cetina, Hernando de Acuña. A la primera meitat del segle XVI Fernando de Herrera.  Lope de Vega i Francisco de Quevedo al segle XVII.


Soneto V – Escrito está en mi alma vuestro gesto

Escrito está en mi alma vuestro gesto,
y cuanto yo escribir de vos deseo;
vos sola lo escribisteis, yo lo leo
tan solo, que aun de vos me guardo en esto.

En esto estoy y estaré siempre puesto;
que aunque no cabe en mí cuanto en vos veo,
de tanto bien lo que no entiendo creo,
tomando ya la fe por presupuesto.

Yo no nací sino para quereros;
mi alma os ha cortado a su medida;
por hábito del alma misma os quiero.

Cuanto tengo confieso yo deberos;
por vos nací, por vos tengo la vida,
por vos he de morir, y por vos muero.

  
                                                                                      -Garcilaso de la Vega.



A la brevedad de la vida

ArribaAbajo   ¡Cómo de entre mis manos te resbalas!
¡Oh, cómo te deslizas, edad mía!
¡Qué mudos pasos traes, oh muerte fría,
pues con callado pie todo lo igualas!

   Feroz, de tierra el débil muro escalas,
en quien lozana juventud se fía;
mas ya mi corazón del postrer día
atiende el vuelo, sin mirar las alas.

   ¡Oh condición mortal! ¡Oh dura suerte!
¡Qué no puedo querer vivir mañana
sin la pensión de procurar mi muerte!

   Cualquier instante de la vida humana
es nueva ejecución, con que me advierte

cuán frágil es, cuán mísera, cuán vana.

                                                                              -Francisco de Quevedo

Comentarios

Entradas populares de este blog

Madame Bovary

• Explica les transicions del primer capítol de l’obra de Madame Bovary: La transició entre un tema i un altre no es molt gran. Comença a parlar un narrador en primera persona del plural. També hi ha una veu D’estil directe. Cap al final del capítol encontrem un narrador extern. • Que significa pot tenir la gorra? Significa tota la vida futura del pobre charles, un poc lamentable i descentrada. Perquè la gorra es molt lletja, arreu i de mal gust.

Curiositats T2

1-La valquíria és la segona de les quatre òperes del cicle L'anell del nibelung (Der Ring des Nibelungen) de Richard Wagner. La cavalcada de les valquíries va ser representada així al Metropolitan Opera House de Nova York. Per cert, en la  mitologia escandinava, saps què era una "valquíria"? Les valquíries són uns dels personatges femenins més importants de la mitologia escandinava. Eren unes guerreres belles, verges i d'una gran fortalesa, amb la capacitat de guarir qualsevol ferida, i la missió d'acompanyar al Valhalla els herois caiguts en la batalla. Allí els atenien servint-los hidromel i delectant-los amb la seva bellesa. En algunes llegendes es diu que podien transformar-se en cigne. Habitualment vivien a Wingolf, al costat del Valhalla. Les Valquíries eren filles d'Odin i les comandava la deessa Freia.La més famosa és Brunilda , gràcies a l'obra de Richard Wagner, Der Ring des Nibelungen. Era la reina de les Valquíries i la seva...

PRIMER DIA

PRIMER DIA                                                                                                    Aïcha y Laura~ 💙