Ir al contenido principal

La lírica petrarquista en el renaixement i el barroc.

La lírica petrarquista en el renaixement i el barroc

La lírica petrarquista es el corrent poètic que imita l'estil, les estructures de composició, els tòpics i la imatgeria del poeta líric del renaixement Francesco Petrarca. Va ser un poderós corrent d'inspiració lírica que es va difondre per tota Europa amb el renaixement i va succeir com a font d'inspiració en la lírica l'amor cortès dels trobadors provençals. Bàsicament els poetes del petrarquisme es dediquen a cultivar el sonet amorós i a reunir-lo en col·leccions estructurades com a cançoners. Aquesta influencia inclou tant aspectes formals com temàtics.

A Itàlia: Pietro Bifi i Michelangelo Buonarroti.
A Portugal: Luís de Camoes i Sá de Miranda.
A Espanya: el van introduir Garcilaso de la Vega i Joan Boscà, i el van seguir Gutierre de Cetina, Hernando de Acuña. A la primera meitat del segle XVI Fernando de Herrera.  Lope de Vega i Francisco de Quevedo al segle XVII.


Soneto V – Escrito está en mi alma vuestro gesto

Escrito está en mi alma vuestro gesto,
y cuanto yo escribir de vos deseo;
vos sola lo escribisteis, yo lo leo
tan solo, que aun de vos me guardo en esto.

En esto estoy y estaré siempre puesto;
que aunque no cabe en mí cuanto en vos veo,
de tanto bien lo que no entiendo creo,
tomando ya la fe por presupuesto.

Yo no nací sino para quereros;
mi alma os ha cortado a su medida;
por hábito del alma misma os quiero.

Cuanto tengo confieso yo deberos;
por vos nací, por vos tengo la vida,
por vos he de morir, y por vos muero.

  
                                                                                      -Garcilaso de la Vega.



A la brevedad de la vida

ArribaAbajo   ¡Cómo de entre mis manos te resbalas!
¡Oh, cómo te deslizas, edad mía!
¡Qué mudos pasos traes, oh muerte fría,
pues con callado pie todo lo igualas!

   Feroz, de tierra el débil muro escalas,
en quien lozana juventud se fía;
mas ya mi corazón del postrer día
atiende el vuelo, sin mirar las alas.

   ¡Oh condición mortal! ¡Oh dura suerte!
¡Qué no puedo querer vivir mañana
sin la pensión de procurar mi muerte!

   Cualquier instante de la vida humana
es nueva ejecución, con que me advierte

cuán frágil es, cuán mísera, cuán vana.

                                                                              -Francisco de Quevedo

Comentarios

Entradas populares de este blog

Capitol ll: Part I

Quins personatges apareixen en el fragment? Apareixen Charles (el metge); una dona jove, Emma Roualt (filla del senyor Roualt) i el senyor Roualt. Llig atentament la  descripció . De qui es tracta? Emma es al personatge que es descriu. Ho fan detalladament, com anava vestida, la seua aparencia... Compara els elements positius i els negatius de la descripció. Negatiu:  Les mas no eren massa femenines, les ulleres eren lletges, les dones havien de ser fines i femenines. Positius:  Tenia els llabis carnosos, uns ulls bonics amb una mirada penetrant, un coll fi   Hi ha un signe premoritori de la vida que durà Charles, explica'l. El cavall que apareix fa una entrada accidental. En la relacio que tindra amb Emma, ella serà la dominant. Per què escriu en cursiva  menjar una queixalada? Perquè fa un canvi de registre, utilitza col·loquial i canvi de veu.

EL BES

la Metamorfosis d'Ovidi En quin relat de Les metamorfosis d'Ovidi està inspirat aquest quadre?   ·Aquest quadre s'anomena "El bes" en el que està inspirat d'una escena del relat "Apol·lo i Dafne. Massa difícil? Proveu ara amb aquesta pintura de Dalí.  ·De totes les versions del mite de Narcís, la més coneguda és la de les Metamorfosis d’Ovidi, segons la qual Narcís és fill de la nimfa Liríope i del riu Cefis. Quan neix, l’endeví Tirèsies prediu a la seva mare que aquest tindrà una llarga vida “si no s’arriba a conèixer”.